dissabte, 25 de febrer del 2012

Irlandesos mafiosos a Nova York



No sé què tenen les pel·lícules i sèries sobre la màfia que sempre m’han fascinat. Potser és la fosca atracció que provoca tot allò que és il·legal i prohibit, o un desig ocult de ser “dolent” de tant en tant, o la vital necessitat de sentir que pertanys a un grup al qual poder anomenar “els teus”, o aquell principi innegociable de “la família per sobre de tot”, però des de fa molts anys gaudeixo enormement amb qualsevol història mafiosa que estigui mínimament ben explicada i ambientada.

Tots aquests requisits es troben reunits a The Black Donnellys (estrenada aquí com Los hermanos Donnelly), una mini sèrie de l’any 2007 que ens explica la història de quatre germans irlandesos, nascuts i criats al barri de Hell’s Kitchen de Nova York, i la seva relació de rivalitat amb els italians. Precisament van ser ells els que van matar al pare dels nois, l’antic cap de la màfia irlandesa junt amb en “Huey” Farrell. Actualment el comandament l’ocupa el germà d’aquest últim, el violent “Dokey”, que imposa la seva llei tallant dits amb una destral a tothom que li discuteixi les decisions. De mica en mica els Donnelly aniran pujant i guanyant-se el respecte de la seva comunitat, però aquesta creixent implicació en el món mafiós farà que es posi a prova la seva lleialtat amb els amics, i també entre ells mateixos.


I és que els quatre germans són molt diferents entre ells: en Tommy és l’assenyat, el que raona quin ha de ser el proper pas que s’ha de donar, el que acaba solucionant els problemes que creen els seus germans i el líder natural del grup; en Jimmy és l’extrem oposat, un drogoaddicte impulsiu que pega (o dispara) abans de pensar, i l’origen de bona part dels maldecaps d’en Tommy; en Kevin sovint és l’encarregat de solucionar els conflictes entre els seus dos germans grans, però és bastant curtet i a més té un problema greu amb el joc (un deute seu provoca el segrest del nebot d’un mafiós italià, i així comença tota la història); i en Sean és el petit de la família, molt popular amb les noies, no s’implica massa en els assumptes foscos dels seus germans (de fet, ells tampoc el deixen) i intenta acabar els estudis animat per la seva mare, matriarca irlandesa orgullosa, catòlica, estricta i amb un fort caràcter, per la que els seus fills tenen un respecte reverencial.

La cadena NBC va cancel·lar la sèrie (suposadament per baixa audiència) al setè episodi, i va emetre els sis restants per Internet. Segurament el meu amor per la temàtica mafiosa em fa ser poc objectiu, però em costa d’entendre que es cancel·lés i que en canvi es mantinguin en antena produccions molt més mediocres. La història, els personatges, els actors, l’ambientació, tot en aquesta mini sèrie té qualitat més que suficient per haver pogut arribar més lluny i ser molt més coneguda del que és. Si no em creieu, mireu-vos només l’episodi pilot i digueu-me si no teniu ganes de continuar-la mirant.


1 comentari:

  1. promet molt i molt,despres de boxa,les de mafia son de les millors,tot i que be a ser el mateix.

    ResponElimina