Si sou aficionats al cinema potser us recordareu de Willow, una fantasiosa pel·lícula de finals dels 80 en la que un nan protegia a un bebè que, segons una profecia, estava destinat a enderrocar una malvada reina. Aquest nan estava interpretat per l’actor britànic Warwick Davis, que degut al seu peculiar físic no ha fet massa pel·lícules més, i per tant no es pot dir que sigui molt conegut (també ha participat en la nissaga de Harry Potter i la d’Star Wars... però com que anava vestit d’Ewok poca gent ho sap).
Davis va coincidir amb Ricky Gervais i Stephen Merchant en el rodatge de la seva sèrie Extras, i els hi va explicar les dificultats que patia en la seva vida quotidiana degut a la seva limitada alçada. Els dos guionistes britànics van creure que allà hi podia haver material per a una sèrie còmica, i d’acord amb el mateix Davis van decidir començar a filmar Life’s Too Short.
A la sèrie (amb format de fals documental, com The Office), Warwick Davis s’interpreta a si mateix, tot i que no tot el que veiem correspon a la realitat. Se’ns presenta a un actor en hores baixes que intenta rellançar la seva carrera a Hollywood, a la vegada que s’enfronta a un traumàtic divorci i a un enorme deute amb hisenda, provocat per la incompetència del seu comptable. A més, en Warwick dirigeix una agència d’actors de poca alçada (igual que a la vida real), però es queda els millors papers per a ell i als altres només els aconsegueix feines humiliants. I és que en Warwick (el personatge) no és precisament un àngel, sinó que és bastant manipulador, egoista, miserable, acomplexat i sobretot molt cregut de la seva efímera fama.
Potser per això, per compensar aquesta menyspreable personalitat, els creadors de la sèrie posen en Warwick (amb el seu consentiment, no ho oblidem) en les situacions més compromeses i ridícules que ens puguem imaginar: es queda tancat a un lavabo sense poder arribar al pom de la porta, cau des d’un prestatge, es queda entaforat a dins d’un vàter, ningú el coneix malgrat que ell es pensa que és famós... Segurament s’ho té ben merescut, però en el fons no és mala persona. I arrel de la sèrie, en Warwick (l’actor) s’ha tornat a fer famós, encara que sigui a costa del ridícul constant.
I una cosa semblant passa amb els actors que han aparegut al llarg d’aquests primers set episodis, i que no surten precisament massa ben parats: Liam Neeson intentant convèncer (sense èxit) a Gervais i Merchant que és un tipus graciós, Johnny Depp mostrant la seva faceta més venjativa, Helena Bonham-Carter i les seves manies durant els rodatges, etc. Tots ells s’han prestat a posar-se en un cert ridícul i a autoparodiar-se, en un exercici humorístic que a mi em sembla absolutament sa i necessari.
Life’s Too Short és el típic producte de Ricky Gervais, sempre a mig camí entre l’humor i el patetisme, la rialla i la compassió. Si alguna cosa ha demostrat aquest home (tant amb les seves sèries com amb els seus discursos als Globus d’Or) és que no li fa cap por entrar en terrenys pantanosos, on altres no gosarien ni posar els peus. I una cosa molt important, requisit de tot bon còmic: ell i Stephen Merchant (el seu fidel col·laborador) també se saben riure d’ells mateixos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada