dissabte, 21 de juliol del 2012

La vida segons en Louie


Si parlem d’humor incòmode, segurament els primers noms que ens venen al cap són els de Ricky Gervais i Larry David, però des de fa tres anys tenen un seriós competidor: Louis C.K., nom artístic de Louis Szekely, és el creador, productor, guionista, director i protagonista de Louie, una de les sèries més irreverents, àcides, transgressores i divertides dels últims temps.

Igual que passa amb Seinfeld o amb Curb Your Enthusiasm, en aquest cas també ens trobem amb una versió ficcionada de la vida del protagonista, que pren alguns trets reals i els porta a la petita pantalla, de manera que al final no acabes sabent massa si el que t’expliquen és veritat, semiveritat o mentida. En Louis és un home que passa dels quaranta, grassonet, mig calb, divorciat i amb dues nenes, que es guanya la vida com a monologuista en clubs de comèdia i que es mira el món amb una barreja d’humor, escepticisme, pessimisme i desencant, però sobretot amb realisme. Parla com la gent del carrer, renega, posa en dubte coses majoritàriament acceptades per tothom i no li fa por tractar qualsevol tema, per pelut que sigui: des de la religió fins al sexe, passant pels gais, els pederastes, els nens petits odiosos (inclosos els seus), les malalties i fins i tot la mort.

Malgrat que l’han volgut comparar amb Jerry Seinfeld, les semblances es limiten al fet que tots dos van començar la seva carrera fent de monologuistes (alguna vegada fins i tot en Louis havia fet de teloner d’en Jerry) i que després van passar al món de la televisió, però això és tot. L’humor d’en Seinfeld (el seu i el de la sèrie, que en el fons és el mateix) és blanquíssim i immaculat al costat del d’en Louie. Un suggereix, l’altre és tan directe que a vegades fa avergonyir. Sovint pensarem “però què està dient aquest?”, però mai podrem dir que no és honest amb si mateix i amb el seu públic. La seva sèrie, com el seu humor, no és per a tothom. En Louie és políticament incorrecte i sovint ens farà sentir incòmodes, però també és bo per a la higiene mental, diu les coses pel seu nom, no s’està de tonteries i parla per a qui vulgui escoltar-lo. Els altres, millor que es quedin fora del club o que no posin la televisió quan hi surt ell.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada