divendres, 3 d’agost del 2012

Continua la lluita pel Tron de Ferro

S’ha acabat la segona temporada de Game of Thrones, i en el fons tot continua igual perquè les lluites per seure al Tron de Ferro continuen. Hi ha hagut una batalla (la de Blackwater Bay, a l’espectacular penúltim episodi) llargament esperada per alguns fans des que va començar la sèrie, però la guerra no ha acabat. Ni molt menys. L’últim episodi de la segona temporada no tanca cap trama, sinó que més aviat és un pont que ens condueix cap als esdeveniments que ens esperen a la tercera.

Aquest segon lliurament m’ha servit per confirmar vàries coses. Primera, que és sens dubte la sèrie visualment més espectacular de l’actualitat (i potser de la història). Segona, que les sèries actuals no tenen res a envejar a les millors pel·lícules, i que em sembla una molt bona idea la iniciativa de projectar-ne alguns episodis en sales de cinema, com ja s’ha fet a Madrid i a Barcelona. Tercera, que no tinc massa capacitat mental per retenir noms i cognoms (o potser és perquè realment en aquesta sèrie n’hi surten molts). I quarta, que malgrat la manca de profunditat de la majoria dels personatges i de les nombroses trames interconnectades (difícils de seguir si no t’has llegit els llibres), gaudeixo molt mirant-la malgrat que hi ha molts moments en què no sé exactament si tal o qual personatge està a favor o en contra de tal o qual família.


I és que Game of Thrones té una mica de tot. Hi ha la típica èpica medieval, amb tots els seus ingredients de lluites, traïció, venjança, honor, amistat i lleialtat perfectament barrejats. Hi ha tocs de màgia i fantasia, com els dracs de la bonica Daenerys Targaryen (àlies Khaleesi). Hi ha amor, erotisme, sang i fetge, violència extrema, bons molt bons, dolents molt dolents (menció especial per a l’odiós -i covard- rei Joffrey) i altres que no acabes de saber de quin bàndol estan. Hi ha personatges deliciosos, com el nan Tyrion Lannister (quin gran actor és el petit Peter Dinklage!). I tot plegat, embolcallat en els paisatges més espectaculars que recordo haver vist mai a la televisió. Què més es pot demanar?

Hi ha un acudit del malaguanyat Eugenio on un amic li comenta a un altre que li encanta jugar a pòquer i perdre. L’altre, estranyat, li pregunta “I guanyar?”. I el primer li respon “Guanyar ja ha de ser l’hòstia, tu!”. El mateix em passa a mi amb Game of Thrones: m’encanta, però si algun dia arribo a identificar perfectament a tots els personatges que hi surten, ja serà l’hòstia. La tercera temporada ens espera a partir del 31 de març de 2013. Aleshores serà quan sabrem com segueixen les lluites entre les set famílies aspirants al Tron de Ferro, i sobretot qui dimonis són aquesta mena de zombis que vaguen per la neu, on van, què volen i per què.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada