L’assassí del pont

Acostumats com estem a produccions nord-americanes i britàniques, de tant en tant s’agraeix una mica de canvi i explorar què es fa en altres països. Fa pocs dies he acabat de veure Bron/Broen, una coproducció entre Suècia i Dinamarca que en molts aspectes m’ha recordat a The Killing (que precisament és un remake d’una altra sèrie nòrdica, la danesa Forbrydelsen).

La història comença al pont d’Oresund que uneix Malmö i Copenhaguen (precisament “bron” i “broen” vol dir “pont” en suec i danès), que una nit es queda a les fosques durant mig minut. Quan torna la llum, apareix un cadàver situat just a la frontera entre ambdós països, la qual cosa fa que del cas se n’hagi d’encarregar un detectiu de cada país: la sueca Saga Norén i el danès Martin Rohde. Quan comença la investigació aviat queda clar que el cadàver del pont és només el començament, perquè tot sembla indicar que l’objectiu de l’assassí és cridar l’atenció sobre una sèrie de problemes socials que són comuns a ambdós països, com ara l’explotació laboral infantil, la integració dels immigrants o la situació dels sense sostre.

Una de les característiques principals d’aquest tipus de produccions sempre sol ser les diferències de caràcter dels dos policies encarregats del cas, i aquesta no és cap excepció. La Saga és una brillant investigadora, resolutiva, molt treballadora i estricta complidora de les lleis, però no té cap mena de vida social ni amics (viu sola) degut al seu caràcter extremadament eixut i a la seva nul·la empatia amb les persones. En Martin, en canvi, és una persona amable i d’aspecte bonàs, viu amb la seva dona i quatre fills (un d’un matrimoni anterior), mostra unes habilitats socials que la Saga no pot ni imaginar i en la seva feina no dubta a saltar-se certs aspectes de la llei si li convé; això sí, el seu passat amaga alguns aspectes foscos que acabaran sortint a la llum. De mica en mica, a mesura que avanci la seva relació personal i professional, ambdós policies canviaran una mica la seva manera de veure el món gràcies a la personalitat de l’altre, i de pas aquesta diferència de caràcters també donarà peu als pocs moments humorístics de la sèrie.

Bron/Broen és una sèrie ben interpretada (menció especial per a la parella protagonista), amb un guió ben lligat i que ens aconsegueix submergir en la seva particular atmosfera freda, grisa, apagada i depriment, com a bona producció nòrdica. És veritat que no ens explica res que no haguem vist altres vegades (un assassí metòdic i perfeccionista empaitat per una parella de policies molt diferents entre sí no és precisament un argument molt original), però el que sí la fa diferent i digna de veure’s és la manera d’explicar-nos la història i l’habilitat a l’hora d’administrar la tensió i el ritme, que en general és pausat però que de tant en tant s’accelera amb unes quantes sorpreses que ens deixen amb la respiració encallada al coll. A finals d’aquest 2013 està prevista una segona temporada, i ja s’està preparant no un, sinó dos remakes (un fet insòlit en el món de la televisió): un de nord-americà (situat a la frontera entre Estats Units i Mèxic), i una coproducció anglofrancesa (amb l’inici de l’acció localitzat a l’Eurotúnel que uneix França i Anglaterra). S’haurà de veure si superen les excel·lents sensacions que ha deixat l’original escandinau, un exemple perfecte de que els aficionats a les sèries no només hem de fixar-nos en les produccions anglosaxones.