diumenge, 7 d’abril del 2013

Els vius són pitjors que els morts



La tercera temporada de The Walking Dead ja és història, i s’acomiada amb un regust agredolç. Per mi no hi ha cap dubte que ha estat fins ara el millor lliurament de la sèrie, amb episodis espectaculars i trepidants, però per altra banda l’episodi final (a diferència del que havia passat fins ara) m’ha deixat una mica fred, especialment si tenim en compte les grans expectatives que prometia l’enfrontament entre en Rick i el Governador.

(A partir d’aquí, detalls importants de la tercera temporada)

I és que no calia ser massa llest per veure, des del moment de la seva primera aparició al tercer episodi, que sota aquella aparença amable i hospitalària el Governador amagava una personalitat molt més fosca. No vam tardar gaire a descobrir la seva col·lecció de caps dissecats (que contempla assegut en una butaca amb un whisky a la mà), ni la seva filla zombificada (a la que amaga en una petita cel·la amb l’esperança -potser- de curar-la algun dia). A mesura que passaven els episodis anàvem descobrint el seu caràcter psicòpata i desequilibrat, les seves ànsies de poder i la seva set de lideratge a qualsevol preu, encara que fos matant als seus propis protegits de la ciutat de Woodbury. Malgrat que en els últims episodis ha perdut profunditat i se’ns ha presentat simplement com un boig malvat, el Governador és un gran personatge i l’equip de càsting s’ha lluït contractant a David Morrissey, un actor ideal per al paper.


L’enfrontament entre el grup de supervivents liderat pel Governador i l’encapçalat per en Rick (refugiat en una presó abandonada) no ha fet més que confirmar una cosa que també ens venim ensumant des del principi de la sèrie: que els vius són molt més perillosos que els morts. Els zombis són com els animals, maten per alimentar-se. Però els humans, fins i tot en una situació d’apocalipsi com la que estan vivint, es dediquen a lluitar entre ells i a intentar tenir el poder els uns sobre els altres. Si ni així en poden aprendre, què es pot esperar de la raça humana? Realment val la pena seguir lluitant per viure en aquest món?

I és que les circumstàncies i l’entorn acaben pervertint i degenerant fins i tot als que originalment eren bones persones. Agafem com a exemple el dotzè episodi (per mi el millor de la temporada), en el qual en Rick, en Carl i la Michonne van en cotxe a la ciutat natal d’en Rick per buscar armes i munició (on per cert troben en Morgan, l’home que va ajudar en Rick a l’episodi pilot). Pel camí es troben amb un excursionista que els suplica que s’aturin i el portin amb ells, però no li fan ni cas i continuen el seu camí. A la tornada troben el cadàver destrossat del noi, i la seva reacció és agafar la seva motxilla i seguir endavant, sense pronunciar ni una paraula cap dels tres. S’arriben a plantejar que haguessin pogut salvar-lo si l’haguessin recollit abans, o simplement s’alegren de no haver-se buscat més problemes? Fins on pot arribar la deshumanització en una situació semblant?



I què podem dir d’en Carl? La transformació que pateix al llarg de la sèrie (accelerada d’una manera un xic brusca en l’últim episodi) el porta de ser un pobre nen digne de compassió a un gèlid adolescent capaç de matar un dels homes del Governador (un noi no gaire més gran que ell mateix) sense cap mena de motiu. En Rick ja té un altre problema que solucionar. Es convertirà el seu propi fill en el seu màxim enemic, en el “nou Shane”?


Així doncs, després d’haver anat augmentant la tensió durant tota la temporada i de prometre’ns un enfrontament brutal entre ambdós grups (especialment després de la trobada entre els dos líders del tretzè episodi), la veritat és que la manera de resoldre’l ha estat decebedora: uns quants trets disparats a força distància i els homes del Governador fugint a les primeres de canvi. Per això ens han fet patir tant? L’espera no ha compensat, francament. I l’escena final, amb el grup d’en Rick acollint a tota una colla de refugiats que han preferit marxar de la protecció del Governador, tampoc és que faci esperar el començament de la quarta temporada amb massa il·lusió, tot i que la sèrie tindrà un nou showrunner (quants en porten ja?) que veurem per on l’encamina. De moment, això sí, tenim lluita assegurada Rick-Governador per uns quants episodis més.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada