dissabte, 20 de juliol del 2013

Els penúltims episodis de “Game of Thrones”



Els seguidors de sèries de televisió estem més que acostumats que l’últim episodi de cada temporada acabi amb el que en anglès s’anomena un cliffhanger, és a dir, una escena que ens deixa amb ganes de continuar veient la sèrie quan aquesta torna a començar al cap d’uns mesos. Game of Thrones, en canvi, s’ha acostumat a avançar aquest moment al penúltim episodi i, en canvi, a oferir-nos un últim lliurament molt més tebi que el seu immediat predecessor.

(A partir d’aquí, detalls importants de l’argument)

Fem memòria: al penúltim episodi de la primera temporada, la legió de seguidors de la sèrie va quedar en estat de shock quan l’insofrible rei Joffrey (atenció a la cara de malparit que posa a la foto de sota) va ordenar la decapitació de Ned Stark, que semblava destinat a ser el màxim protagonista durant molts episodis. A la segona temporada, tot i que no es pot qualificar estrictament de cliffhanger, el penúltim episodi va ser de llarg el més espectacular amb la batalla de Blackwater. I en aquesta tercera, més shock: l’assassinat a traïció d’en Robb Stark, la seva dona i la seva mare.


Amb aquest episodi, la sèrie ha fet callar a tots els seguidors de la nissaga literària que dubtaven si els productors s’atrevirien a plasmar en imatges les paraules impreses de George R. R. Martin. Doncs sí, s’han atrevit. I cal aplaudir la valentia i decisió dels responsables, que una vegada més han demostrat que no els hi tremola el pols a l’hora de trencar esquemes televisius i carregar-se a personatges importants i estimats pel públic.

I pel que fa a la resta de temporada, els mateixos pros i contres de les dues anteriors: per una banda escenaris i paisatges espectaculars (cada cop més: el mur de gel talla la respiració), escenes èpiques (moltes protagonitzades per la bonica Khaleesi i els seus dracs incendiaris), traïcions (cap com la del penúltim episodi!), corrupteles i lluites de poder (atenció a les converses entre el patriarca Lannister i Lady Olenna), etc.; i per l’altra, moltíssims personatges i certa dificultat per recordar en tot moment qui està a favor o en contra de qui, o quin parentiu vincula o no a uns amb altres. Malgrat aquests petits inconvenients, Game of Thrones continua sent un producte televisiu de primer ordre i un entreteniment majúscul. Ja espero la quarta temporada amb ganes!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada