dissabte, 27 de febrer de 2016

L’altre David Duchovny


Un home d’uns quaranta anys, amb barba de tres dies i ulleres de sol, aparca un Porsche davant d’una església. Entra cap a dins, i aprofitant que està sol dirigeix unes paraules al Sant Crist: és un escriptor que degut a una crisi personal és incapaç de fer la seva feina, i malgrat no ser creient, “en èpoques desesperades, calen mesures desesperades”. De sobte, per un costat de l’altar apareix una monja rossa i espectacular que li suggereix que la millor solució als seus problemes pot ser una bona sessió de sexe oral. L’home, malgrat una certa reticència inicial, acaba acceptant... i aleshores ens adonem que tot ha estat un somni, però això sí, la “monja” és al seu costat i li ofereix el mateix remei pel seu malson. L’home, però, ha de marxar corrents quan arriba l’enfurismat marit de la jove, que li acaba trencant un far del cotxe d’un cop de bat de beisbol.


Aquest inici tan poc convencional, sens dubte un dels més intensos i esbojarrats que recordo en una sèrie de televisió, ens posa ràpidament en situació del que serà Californication. L’home en qüestió respon al nom de Hank Moody i, tal com li ha explicat a Jesucrist en el seu somni, és un escriptor famós però bloquejat. El seu darrer llibre ha estat adaptat amb gran èxit al cinema, malgrat que el director ha canviat l’argument per fer-lo més comercial, cosa que traumatitza en Hank. El seu editor (i millor amic) l’obliga a escriure en un bloc, la qual cosa encara el traumatitza més. Viu a Los Angeles, una ciutat que odia, i troba a faltar la seva Nova York natal. Té una filla de tretze anys fruit de la seva relació amb la Karen, una decoradora d’interiors que el va deixar farta de les seves infidelitats i immaduresa, i que ara està a punt de casar-se amb en Bill, un editor d’èxit. En Hank no para de beure i fumar, i tampoc li fa fàstics a la marihuana i la cocaïna. L’única cosa amb la qual té un èxit incontestable és a l’hora de trobar dones per practicar sexe ocasional, però això tampoc el satisfà massa perquè ell continua enamorat de la Karen. Una d’aquestes conquestes sexuals serà la filla adolescent d’en Bill (cosa que en Hank no sabia), la qual cosa li comportarà no pocs problemes perquè és menor d’edat i a més vol continuar amb la relació.


Pels bons aficionats a les sèries, es fa difícil no identificar a David Duchovny amb l’agent Fox Mulder d’Expedient X (que, per cert, ha tornat aquest 2016 amb nous episodis). Però la veritat és que l’actor (i aquí també productor) aconsegueix fer-nos oblidar totalment el seu anterior paper amb una interpretació perfecta d’un personatge completament oposat. L’embolic monumental que hem descrit més amunt és una de les produccions més divertides, irreverents i entretingudes dels últims anys, malgrat que el rerefons no tingui res d’humorístic. Els intents d’en Hank Moody per reconstruir la seva vida, el penediment per no haver estat capaç de quedar-se amb la dona que estima i amb la filla que adora són el motor de la primera temporada de la sèrie, dotze episodis sense alts i baixos i amb un nivell de qualitat constant. Això sense oblidar-nos mai del sexe, tot i que per moltes dones que passin pel llit d’en Hank (i són moltes) seria un error quedar-se només a la superfície. De fet, a Californication l’amor hi és molt més present que el sexe i es tracta d’una sèrie bastant més profunda del que pot semblar en un principi. Tots els actes tenen les seves conseqüències, i els personatges les afrontaran com podran, equivocant-se i tornant-se a aixecar. I mentrestant, nosaltres ho gaudim.


2 comentaris:

  1. Hola, sóc el bitxo raro que es va empassar la primera temporada de Calfornication i no li va agradar gens.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Res a dir, qüestió de gustos! A mi m'ha divertit molt. Ara estic amb la segona.

      Elimina