dimecres, 29 de juny de 2016

Experiència gèlida


Després d’haver vist fa unes setmanes la pel·lícula The Girlfriend Experience (la primera experiència de la Sasha Grey fora del món del porno), ara n’he pogut veure la seva versió televisiva, que comparteix el mateix nom i en la qual repeteix Steven Soderbergh, director del film i productor executiu de la sèrie. I la veritat és que les sensacions, tot i ser més bones que amb la pel·lícula, tampoc han acabat de ser del tot satisfactòries.

L’argument central de la sèrie és el dia a dia d’una escort (o prostituta de luxe) que es fa anomenar Chelsea, una activitat que combina amb estudis de Dret i una feina de becària en un important bufet d’advocats. Tot i que en aquest cas en coneixem més detalls que en el film (per exemple, com va entrar en el món de la prostitució), la protagonista continua sent tan hermètica i inexpressiva que costa molt sentir cap empatia per ella. Tot i el seu innegable atractiu físic, es fa difícil creure que una noia que es dedica a oferir una “Girlfriend Experience” pugui tenir una actitud tan distant amb els seus clients, que en teoria paguen centenars de dòlars per gaudir d’alguna cosa més que sexe. Per si tot això fos poc, resulta que a més és egoista, manipuladora i controladora. Vaja, que no cau bé. Això sí, cal dir que la interpretació de la Riley Keough (que per cert, és la néta d’Elvis Presley) és molt destacable i aconsegueix crear un personatge ben caracteritzat i perfilat, tan intel·ligent i ambiciós com misteriós i inquietant.


Tot i que no es pot dir ni molt menys que sigui una mala sèrie, i que hi ha moments certament intensos i ben treballats (com tota la trama del vídeo filtrat a Internet i la intel·ligent gestió que en fa la protagonista), crec que els seus creadors podrien haver tret més suc d’un tema com aquest. M’imagino que les vivències i anècdotes que deuen experimentar les noies que es dediquen a aquesta professió són força més variades que les que se’ns expliquen, ja que tenim la sensació que es van repetint contínuament situacions molt similars. A més, la posada en escena és imparcial, distant i tan freda com la seva protagonista, la qual cosa fa que resulti molt difícil connectar tant amb la sèrie com amb el personatge.


Malgrat que es toquen altres temes a part del principal (l’ambició pels diners, el ritme de vida frenètic de la societat actual, la necessitat de destacar per sobre dels altres, etc.), la veritat és que la sèrie tampoc ens descobreix res que no haguem vist abans. Quan acaba la temporada, la sensació que tenim és que si en comptes de ser americana hagués estat britànica, aquests 13 episodis s’haguessin despatxat perfectament amb la meitat d’entregues i amb un final tancat (l’últim episodi deixa la porta oberta a una segona temporada). Sincerament, haurien de canviar unes quantes coses per tal que li parés atenció.



2 comentaris:

  1. Vist la quantitat de sèries que hi ha pendents, agraeixo més les no-recomanacions com aquesta que no pas les recomanacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, de fet potser és només un tema personal. Jo no hi he connectat, però no es pot dir que sigui una mala sèrie. Potser a tu t'agrada.

      Elimina