dijous, 7 de juliol de 2016

Vents d’hivern


No sembla que faci tant temps des que va començar la sisena temporada de Game of Thrones, però el fet és que ja s’ha acabat i encara ens estem refent de les emocions viscudes en els últims dos episodis, tan intenses i variades que potser ens oblidarem que en la resta de la temporada hi ha hagut força palla i altres aspectes ni molt menys tan destacables.

(A partir d'aquí, spoilers per parar un tren. Esteu avisats)

Un cop vista la cinquena temporada, amb aquella memorable batalla de Hardhome entre vius i morts del penúltim episodi, semblava que per fi s’acostava la batalla definitiva, que d’una vegada per totes arribaria per fi l’hivern (una frase que portem escoltant pràcticament des que va començar la sèrie). Però resulta que no, que durant aquests nous episodis dels White Walkers no n’hem sabut res més excepte en una ocasió, i encara indirectament (a través d’una de les visions d’en Bran Stark). La mateixa escena, per cert, que ens va servir per esbrinar el motiu de per què en Hodor repeteix sempre el seu nom. Un extraordinari exemple de muntatge cinematogràfic, alternant de manera contínua entre el present i el passat, i a sobre amb grans dosis d’emotivitat i suspens. Sens dubte, un dels millors moments de la temporada.


Per tant, com que dels morts no se n’ha sabut res, ens hem hagut de continuar centrant en els vius. I els vius han continuat amb les seves múltiples i variades trames d’aliances polítiques, traïcions, assassinats i confabulacions per fer-se amb el desitjat Tron de Ferro, que de moment ha quedat en mans de la maquiavèl·lica Cersei Lannister (ja que s’ha quedat sense fills, tal com li va predir la bruixa quan era joveneta), després de la seva contundent venjança contra el fanàtic religiós que la va humiliar fent-la passejar totalment nua per la ciutat, en un dels episodis més recordats de la temporada passada.


Quan li durarà el poder? Aquí hi tindrà molt a dir en Jon Snow (que va ressuscitar al tercer dia -episodi-, com Nostre Senyor) i del qual hem sabut (gràcies altre cop a una visió d’en Bran) que no és fill d’en Ned Stark, sinó de la seva germana Lyanna. I qui és el pare? Doncs oficialment no ho sabem, però si tenim en compte que havia estat raptada per en Rhaegar Targaryen (el germà gran de la Daenerys), només cal sumar dos i dos. Què vol dir tot això? Doncs que en Jon i la Sansa no són germanastres sinó cosins (això segur), i a més (si es confirma la paternitat d’en Rhaegar) resulta que en Jon té dret legítim a reclamar el Tron, que la Daenerys és la seva tieta i que no hi ha tres bàndols en disputa del Tron, sinó dos: els Lannister i la combinació Stark-Targaryen (Jon + Sansa + Daenerys), amb tots els respectius aliats.


Malgrat que segurament l’episodi més recordat de la temporada serà el novè (la ja mítica Batalla dels Bastards, un prodigi de realització tècnica i un espectacle increïble a nivell visual), és en el desè i últim on realment “passen coses” i la història avança de veritat, una cosa que sovint es troba a faltar en la sèrie. En aquest darrer lliurament han finalitzat trames no només de la sisena temporada, sinó també d’altres que havien començat molt temps abans. I quin pilot de moments per recordar! L’espectacular venjança de la Cersei, el suïcidi d’en Tommen, la revelació de qui és fill en Jon, el seu propi nomenament com a Rei del Nord, la Cersei seient al Tron de Ferro, la Daenerys comandant la flota de vaixells... Si no és el millor episodi de la història de la sèrie, poc se’n deu faltar.


De tota manera, com hem dit al principi, la intensitat dels fets dels dos últims episodis no poden fer oblidar altres punts força més fluixos, com ara la maldestra i innecessària reaparició d’en Sandor Clegane (“El Gos”), el paper totalment irrellevant d’en Jorah Mormont, l’enorme pèrdua de protagonisme d’un personatge bàsic com en Tyrion Lannister (convertit pràcticament en un bufó), o tota la subtrama de l’Arya Stark i la seva estranyíssima estada/entrenament (que ja dura des de la temporada passada) a la casa del Déu de les Múltiples Cares. Pel que sembla, els creadors tenen pensat fer tretze episodis més, dividits en dues temporades més curtes del que és habitual. I repetim: per molts Lannisters i Starks que hi hagi batallant, l’autèntica guerra serà entre els vius i els morts glaçats que (en teoria) continuen avançant cap a Winterfell. Arribarà per fi l’hivern?


2 comentaris:

  1. Just ahir vaig acabar la sisena temporada i per fi he pogut llegir el teu post.

    Bé, jo tampoc diria que hi ha palla, si a cada capítol hi hagués una batalla i explotés una catedral la cosa tampoc funcionaria. No et dic que no sobri alguna escena que només serveix per veure que tal personatge segueix actiu, però en cada capítol sempre trobem coses destacables.

    A mi em sembla bé que la sèrie es centri en els aspectes més reals i sigui menys de fantasia, tinc assumit que el final de la sèrie serà la batalla dels vius contra els morts, però mentrestant m’agrada veure com els vius es barallen i es traeixen entre si.

    Ara que en Ramsay s’ha mort Cersei torna a ser la malvada principal a batre, quines ganes li tinc! I tal com va predir la bruixa poc li queda perquè algú la passí a l’altre barri.

    D’acord, hi ha dos bàndols, però entre Jon i Daenerys, qui dels dos seurà al tron? La veritat es que la Dany té més pasta de reina, a més que en Jon té tots els números de morir (definitivament) en la batalla final contra els no-morts.

    També estic d’acord que l’últim capítol es el millor de la sèrie, i si no ho és serà perquè no recordo els millors capítols de les altres temporades prou bé.

    Com que el Gos no es rellevant? El Gos està fent el seu camí de redempció de malvat a .... bé, no tan malvat, de moment. Ara que s’ha ajuntat amb el Robin Hood segur que això els fa agafar protagonisme en la setena temporada. El que si que estic d’acord que en Tyrion no ha estat a l’alçada de les seves anteriors temporades. Però i el seu germà Jaime, què? Tot el protagonisme que ha perdut en Tyrion l’ha guanyat el seu germà gran, a mi cada vegada m’agrada més en Jaime. I de l’Arya ninja prefereixo no parlar-ne perquè no diria res de bo.

    Per cert, l’hivern arriba en l’últim capítol, ho diu un corb blanc que ha arribat de la Ciutadela.

    ResponElimina
  2. Estem bàsicament d'acord. Personalment m'agradaria més que fos rei en Jon perquè la Daenerys no em cau bé, és una "don nadie" que de cop i volta es veu amb el dret de reclamar el tron, se li pugen els fums i ara va de sobrada. Més d'un cop si no arriba a ser pels dracs que li han salvat el cul, ja seria història. A més, si no ha sabut governar una ciutat com podrà governar un regne? Nah, no li veig (tot i que és possible que en Jon mori en la batalla definitiva, mentre ella s'ho mira des d'un lloc segur).

    ResponElimina