“Plata o plomo”

El passat dia 2 de setembre, i fidel a la seva política d’oferir tots els episodis de cop, la plataforma Netflix posava a disposició dels seus abonats la segona temporada de Narcos, una de les produccions més destacades de 2015. I començava exactament en el mateix punt on es va acabar la primera, és a dir, amb la fugida de Pablo Escobar de La Catedral (una presó-hotel amb tots els luxes, construïda a mida segons les seves preferències, vigilada pels seus propis sicaris i des de la qual continuava dirigint els seus negocis), la seva posterior recerca al bosc per part de l’exèrcit colombià i la seva fugida final, en un dels episodis més vergonyosos que es recorden del govern de César Gaviria.

La sèrie continua amb l’alt nivell que ja va demostrar en els primers 10 episodis, i en aquest segon lliurament se’ns descriu l’últim any i mig de la vida del rei del narcotràfic, amb la progressiva desintegració del seu immens imperi degut a les accions cada vegada més contundents dels seus rivals, a vegades per separat i a vegades col·laborant entre ells: el Bloque de Búsqueda organitzat pel govern colombià (amb integrants de la policia i l’exèrcit), la DEA nord-americana (amb els agents Murphy i Peña al capdavant), membres de la CIA, l’FBI i la Delta Force, una organització paramilitar anomenada “Los Pepes” (Perseguidos por Pablo Escobar) formada per antics associats d’Escobar, membres del Càrtel de Cali, etc. El final és prou conegut per tothom, i no crec que ningú m’acusi de fer cap spoiler: el 2 de desembre de 1993 (un dia després d’haver fet 44 anys), el narcotraficant més famós de la història queia abatut en un tiroteig al terrat d’una casa del barri de Los Olivos, a Medellín.

Cal dir que la sèrie sembla aclarir un dels misteris que fins i tot avui envolten la seva mort, ja que encara es dubta sobre l’autoria del tret que va posar fi a la seva vida i es barregen cinc o sis hipòtesis. La seva família sempre ha afirmat que es va suïcidar, la qual cosa seria coherent amb la famosa frase d’Escobar “Prefiero una tumba en Colombia a una cárcel en Estados Unidos”, i tampoc falten els que asseguren que en realitat el mort va ser un doble contractat pel capo colombià, i que ell és viu i està gaudint de la seva fortuna en un lloc desconegut.

El nivell general de la sèrie és tan elevat que fins i tot ens permet oblidar altres aspectes menys destacats, com ara el fluix nivell de castellà de l’actor que dóna vida a Pablo Escobar (el brasiler Wagner Moura, impecable en tots els altres aspectes de la seva interpretació), les escasses qualitats interpretatives d’alguns dels actors secundaris (dignes de figurar en els típics serials sud-americans) o algunes suposades inexactituds històriques (si hem de fer cas del que diu el fill d’Escobar). Malgrat que la informació que se’ns ofereix és bastant abundant, personalment m’he quedat amb ganes de conèixer més detalls d’una història que, si fos ficció, diríem que els guionistes l’han exagerada, però com que és real segurament encara s’han quedat curts.

En qualsevol cas, ens trobem davant d’una de les grans sèries de 2016 que, tal com ha confirmat Netflix, ha estat renovada per dues temporades més. El narcotràfic no es va acabar ni molt menys amb la mort de Pablo Escobar, els seus rivals van agafar el testimoni i per tant els creadors tenen material de sobres. El que és indubtable és que els protagonistes dels nous episodis no tindran el magnetisme ni el carisma d’Escobar, un personatge amb llums i ombres que tant era capaç de les pitjors atrocitats imaginables (se’l considera responsable directe de més de 5000 morts, entre ells molts civils innocents) com de construir multitud d’habitatges, camps de futbol, poliesportius, hospitals i escoles per a les famílies més pobres de Medellín, que van assistir en massa al seu funeral, continuen fent ofrenes a la seva tomba i el consideren poc menys que un sant.